Permanent

Evolución de la Indumentaria del Torero

L’exposició permanent mostra la història de la tauromàquia valenciana, la trajectòria de la Plaça de Bous de València, l’evolució de l’espectacle del toreig i el paper dels seus protagonistes principals: el bou i el torero.

Des de la seua fundació, el Museu ha dut a terme una labor de divulgació de la tauromàquia valenciana i espanyola que comprén vora un segle. Esta amplitud cronològica ens permet presentar totes les etapes del toreig valencià i els seus protagonistes principals: els destres del segle xix, la figura de Granero en l’edat d’or de la tauromàquia espanyola, els anys de postguerra; els anys cinquanta i seixanta, dècades d’apogeu de la festa taurina; els altres toreros (artistes del toreig còmic); els subalterns i la rellevància dels últims destres valencians en la tauromàquia recent.

El Museu pretén acostar al públic l’interessant valor patrimonial i taurí de la Plaça de Bous de València, tradicional espai de trobada i celebració social, i coliseu taurí dels valencians, on s’han escrit importants pàgines de la tauromàquia espanyola des de la seua inauguració l’any 1859.

Per això, la nostra exposició mostra els elements clau de l’evolució d’un espectacle subjecte a unes regles centenàries, des de la seua litúrgia i desenrotllament, fins a la labor dels dos protagonistes essencials: el matador i el bou.

Tauromàquia valenciana

Tauromàquia valenciana

Des de la seua fundació, fa prop d’un segle, el Museu ha dut a terme una labor de divulgació de la tauromàquia. Presenta totes les etapes del toreig valencià i els seus principals protagonistes: els destres del segle xix, la figura de Granero en l’Edat d’Or de la tauromàquia espanyola, els anys de postguerra; els anys 50 i 60, dècades d’apogeu de la festa taurina; els altres toreros (artistes del toreig còmic); els subalterns, i la rellevància dels últims destres valencians en la tauromàquia recent.

El bou de lídia

El bou de lídia

El bou de lídia s’enfronta al torero en un duel a mort, mostrant el seu trapiu, estampa, noblesa, feresa, abrivament i bravura —elements estos darrers que el diferencien de la resta dels bovins—. Estes característiques es preserven en la criança del bestiar, únic procés de domesticitat que en compte d’amansir l’instint salvatge d’una espècie, es potencia i es modifica.

El bou brau és un animal sedentari per naturalesa, aparentement noble en el camp i amb unes jerarquies molt marcades. És l’home, amb el seu maneig, qui l’adapta a l’alta exigència de la lídia actual. Ho fa amb tres eines: alimentació, exercici físic i sanitat.

Torero

Torero

El torero és, juntament amb el bou, l’autèntic protagonista de l’espectacle, encapçalant la seua quadrilla, constituïda per dos picadors i tres banderillers que l’auxilien en la lídia dels banyuts.

     La seua tasca és conduir repetidament les envestides del bou de manera que resulte estèticament vistosa, prendre-li la mida en la sort de capot, dirigir-lo a la pica, col·locar-li les banderilles, temperar-lo en la sort de la muleta i, finalment, causar-li la mort per mitjà d’una espasa anomenada estoc de mort.

Litúrgia de la Lídia

Litúrgia de la Lídia

Abans de començar l’espectacle, els bous són traslladats als corrals de la plaça, on es duu a terme un reconeixement veterinari per a verificar la seua aptitud per a la lídia. En acabant, es fa el sorteig dels exemplars que correspondrà torejar a cada un dels espases.

L’espectacle s’inicia amb el passeig de les quadrilles (el paseíllo), una desfilada de presentació encapçalada pels toreros, acompanyats per les seues quadrilles i la resta d’auxiliars. Al toc del clarí, el bou ix a l’arena i el torero, amb el capot, el capeja; així estudia les seues envestides per a fixar-lo i, després, lluir-se fent les primeres passades.

La Plaça de Bous de València

La Plaça de Bous de València

El Museu pretén acostar al públic l’interessant valor patrimonial i taurí de la Plaça de Bous. L’edifici és un dels més emblemàtics del paisatge urbà de València, ciutat espanyola que alberga una plaça de primera categoria on el bou i el torero es troben en el toreig per primera vegada.

Diferents indrets de la ciutat van fer de plaça de bous fins a la construcció de l’edifici, l’any 1850, tal com està hui.